Mediterràniament

Ànims... que ja s'olora l'estiu!!!

Making off

Tras un largo casting y una dura espera...

Gracias a todo el equipo:

C'est fini

Última setmana de tranquil·litat: book de redacció, presentació d'anglès, guanyar la champions, el año en que descubrí, memòria de pràctiques, reunions (sí, sóc molt important), mundo artificial experiencias auténticas.

I dues setmanes per estudiar: no ens oblidem de les dues setmanes d'exàmens concentrats que ens queden (tot un detall per part de la uni, examen dia sí dia també, va, si sempre ha sigut igual).

Estrès? No pas!

I c'est fini. Ja, ja, ja.

La naturalidad se hace querer

Trina estrena avui la campanya d'estiu, de la mà de l'agència Lola, que ens demostra que el musical segueix de moda i que reversionar cançons també.

Continua l'estil que van iniciar l'any passat amb una noia que va pujar a ballar a la barra del bar i un que es va tatuar a Ivan Campo, entre d'altres... Es así, que más da, lo que dirán, los demás.

Queda clar el missatge: únic i diferent, sin burbujas y sin conservantes. Que aquells a qui no ens agrada la coca-cola, ni el gas en general, també tenim dret a viure!

En el fons tots tenim una part freaky que no va malament deixar sortir de tant en quan...

Autumn Story

Imaginantes

"Imaginantes es lo más parecido a la poesía que se ha hecho en la industria de la televisión mexicana, son instantes en donde la palabra, la imagen y los sonidos se mezclan a partir de una idea, de una frase o de una leyenda para crear algo nuevo que nos cambia, que nos mejora, que nos recuerda lo mucho que falta por hacer en cuestión de televisión".

9 de maig

Et despertes després d'una nit de festa. Et sorprens del bé que et trobes. Intentes recordar com vas arribar a casa mentre t'aixeques i agafes el diari que està mig obert damunt la taula (sí, hi ha gent que es desperta aviat) i, sense pensar en que algú el deuria estar llegint, el tanques i mires la portada. Veus que ja és dia 9 de maig. El comences a llegir per sobre, ja te'l miraràs bé després.

Pff... com passa el temps. Fa quatre dies estaves celebrant el cap d'any i gairebé ja ha passat mig any. I tu segueixes igual. Obres l'agenda de la uni (per allò de sentir-te millor, creient q per obrir l'agenda estàs fent algo) i veus que en tres setmanes acabes i encara no tens apuntats els dies dels examens que tens. Recordes que just avui tens 12 punts al carnet de conduir (riu-te de l'Alonso). Just d'aquí un mes faràs 21 anys, i sí, estàs en la flor de la vida, però et segueixes veient com un nen i més quan ets el més petit de la casa. Els teus amics comencen a planificar l'estiu i tu segueixes sense tenir res a fer, acabaràs fent el mateix de sempre, plans d'última hora. Tens tants treballs que prefereixes no pensar-hi, a més, l'agenda ja l'has tancada fa una estona. T'adones que estàs a punt d'acabar 3r, que 4t et passarà volant i, tot i que tens ganes d'acabar, et fa por i creus que com la vida a la uni no hi ha res (per més que et queixis dia si dia també), no és que vegis el futur fosc, directament no el veus. No tens gaire veu però tens ganes d'obrir la finestra i cridar, no malgastis la poca que et queda, amb una mica de sort ho faràs el diumenge a Canaletes i dilluns pel matí tornaràs a no ser persona. Maleeixes el dia que vas decidir estudiar això, has après a escriure (o això creus) però t'has adonat que no saps parlar bé. I això et fastidia. Busques una imatge perquè aquest escrit sigui més amè, aquesta foto que vas fer a un cartell que et va cridar (mai més ben dit) l'atenció es veu fatal, però s'enten. Tampoc no intentes editar-la, dubtes que algú escrigui aquí a sota. T'acabes preguntant per què li estàs donant tanta importància al dia d'avui i segueixes sense saber-ho.

Bon cap de setmana!