lunes, 15 de diciembre de 2008

Moments

Tots hem fet incalculables fotos, ens han fet moltíssimes més i en sortim sense saber-ho en d'altres.

Fer una foto comporta moltes coses. Tu decideixes quina part de la realitat enquadrar, què ha de sortir i què no, quina òptica utilitzaràs, l'obertura, la velocitat... Tot un conjunt de condicionants tècnics i estètics (llum, contrastos...) que esculls abans de disparar. O simplement dispares allà on vols, sense pensar en tot això però, sigui com sigui, tu decideixes.

Una foto és un instant de temps, un instant que ja mai més es repetirà, únic, que ha quedat immortalitzat per sempre. És un espai ple de nostàlgia, al que no retornarem mai més. Al que voldríem retornar perquè estem amb gent que ja no és amb nosaltres, estem a un lloc on voldríem estar, tenim un aspecte que voldríem tenir... o al que per res del món voldríem tornar.

Em faig una foto, miro com ha quedat... però aquella persona que surt a la foto no sóc jo, perquè quan la miro ja sóc una altra persona, el temps ens canvia, tan si ens agrada com si no. En una foto no som tal i com som, som tal i com érem.

1 comentario:

MIREIA dijo...

Molt cert Raquel. La quantitat de fotografies que ens fem...

L'autèntic valor de la foto s'ha perdut.. com pot ser que sortim una nit de festa i arribem a casa amb més de 200 fotos a la càmara digital?