Forever Young

Fa 25 anys del llançament del primer Seat Ibiza. Aquest aniversari se celebra amb accions i events que es duran a terme durant tot l'any. La primera és la nova campanya de televisió, creada per Atletico International. En l'spot, Seat es vincula amb l'skate. A més a més dels valors de llibertat, joventud, agilitat, dinamisme... que transmet aquest esport (que connecten a la perfecció amb el seu target), l'skate va aparéixer en les mateixes dates que l'Ibiza.

La primera part de l'anunci mostra els orígens de l'afició en el nostre país en els anys 80, després apareixen altres vestuaris i localitzacions més lligades al món del hip hop dels 90. A continuació es recrea el món de l'skate en l'actualitat, al final apareix el Seat Ibiza "25 años rodando juntos. Deberías probarlo".

Amb una estètica californiana i el cover de Youth Group de "Forever Young" (que, per aquells que la miràveu, fa recordar a "The OC"). Si mireu el videoclip de la banda possiblement hi trobeu similituds.

I és que... qui pogués ser jove per sempre!!!

Sí... ànims pels exàmens...

Lloc de treball peculiar

L'agència de comunicació i disseny Waskman s'ha traslladat temporalment a aquestes curioses oficines a Madrid i Bilbao.

Els empleats hi treballaran fins el 8 de febrer, a vista d'ocell i col·locats sobre una estructura gegant recoberta d'una lona publicitària de Vodafone, realitzada per Tapsa i que compta amb un personatge d'excepció, el precurssor del telèfon Alexander Graham Bell (reencarnat en el prescriptor de l'operadora telefònica).

L'objectiu de l'acció és promoure el servei d'Oficina Vodafone. A més a més, hi ha altres iniciatives: un vehicle equipat amb totes les solucions d'Oficina Vodafone que circularà pels carrers més cèntrics de Madrid i Bilbao, també un site específic al web i un blog.

No sé jo si als treballadors els hi fa massa gràcia...

A short story of marketing

L'agència alemanya Scholz & Friends ha creat un vídeo dels canvis que s'han produit en la comunicació en les darreres dècades.

No només ha canviat el mercat, també ho ha fet el consumidor i la forma de viure.

L'autor del vídeo és Michael Reissinger. La música és de Mighty Marc.

Hikikomori

Els Hikikomori (aïllament) estan tancats a la seva habitació, evitant qualsevol contacte amb l'exterior. Només miren la televisió, escolten música, naveguen per Internet, juguen a videojocs i dormen. No volen tenir contacte humà, ni tan sols amb la seva família (amb qui comparteixen casa però no veuen mai).

Però fora d'aquest "món" que han creat, hi ha el món real on continua la vida. No deixen que ningú entri a la seva habitació, no parlen amb ningú, no surten mai.

Al Japó hi ha més d'un milió, un de cada deu joves japonesos estan tancats a la seva habitació. Han decidit apartar-se totalment de la societat, del món i sentir com passa la vida... a fora. A Catalunya ja hi ha dos casos coneguts.

Jordi Faura ha portat aquesta història a la villarroel; n'és el director juntament amb Abel Coll. En un escenari que consta d'un sol decorat, metal·litzat pels costats i pel sostre, per escenificar l'aïllament i unes portes que es van obrint i tancant segons l'escena. El tema és interessant i l'obra està ben enfocada i mostra com se senten aquests joves amb bastanta claredat.

Post Secret

El 2004, el nord-americà Frank Warren va iniciar un curiós projecte anomenat art grupal. Va col·locar milers de postals en blanc a centres públics i va invitar a la gent a escriure en elles secrets mai revelats i enviar-li per correu. Ha guanyat dos premis Webby 2008, que s'atorguen al millor del web.

Ja ha acumulat més de 36.000 confessions de remitents anònims que després ell selecciona i penja a una web. Secrets graciosos, provocadors, aterradors, devastadors, malaltissos, repulsius, fantasies, trivialitats... sobre família, amor, desamor, infància, diners, principis, sexe, mort, religió... Warren ha publicat quatre llibres: Post Secret (una orientació general del projecte), My Secret (mostra un paisatge desconegut d'adolescents i joves que reconeixem però del qual no parlem i pot ser molt impactant per als pares), Secret Lives of Men and Women (mostra les sorprenents similituds entre els secrets dels homes i les dones) i A Life Time of Secrets (una col·lecció cronològica de secrets des de nens de 8 anys fins a majors de 80, mostra com alguns canvien però altres es mantenen i inquieten durant tota una vida).

Ja sabeu què podeu fer si teniu un secret que voleu dir sense que ningú sàpiga que és vostre.

DOS MIL NOU

Ha començat un any nou, l'any nou. Estem en plena crisi i en principi la cosa ha d'anar a pitjor. Sí, la cosa està malament, però intentem buscar la part positiva. Intentem pensar en les coses que ens fan feliços dia a dia. En la nostra família, els nostres amics... no els hi hem pogut comprar grans regals aquestes festes? I què? Fins ara no hem parat de gastar com a bojos i això ha petat. Has passat unes bones festes? Al costat d'aquells qui estimes, a la teva terra...? Què més vols?

Jo crec que aquest serà un gran any, potser no serà un any on abundin els diners, en que ens haurem d'apretar el cinturó... però no passa res. Farem moltes coses, disfrutarem fent-les, aprendre'm moltes i n'imaginarem d'altres (de moment somiar és gratis). És l'any en que Bush marxa del poder i els EUA tindran un president negre... va, que el canvi és possible!

Crisi? Què és la crisi al costat d'un somriure, un petó, una abraçada, un café en bona companyia...?

La crisi ens està fent patir, però ens en sortirem. Potser l'any que ve estarem millor, bé segur que estarem pitjor... però gaudim d'aquest nou any que comença! L'any que ve en tornem a parlar.

Carpe annus novus!