El secreto está en la masa

Davant de la crisi, molts opten per un pla de tota la vida: peli i pizza, un pla econòmic, còmode i pràctic.

És per això que les caixes de Telepizza s'estan convertint en un nou suport publicitari, especialment per tot allò relacionat amb el món cinematogràfic. Warner DVD ho ha fet amb "Red de Mentiras". A més a més, també es fa un sorteig de 100 DVD a un microsite creat per aquest film http://www.reddementiras.es/. I Neomedia és qui ho comercialitza en exclusiva.

Amb una cobertura del 100% a Espanya i Portugal, les caixes de Telepizza garanteixen a l'anunciant l'entrada mensual a 2,5 millons de llars.

I és que... el secreto está en la masa!

No hay mal que por bien no venga

I és que a vegades, les coses no surten com vols o creus que tot et va al revés, però al final acaba sortint, i sovint, millor del que esperaves. Però fa falta temps, per veure que allò que va malament en el fons era el millor que et podia passar.

Fins i tot, un cap de setmana de pluja i fred com aquest, que no invita a sortir de casa, pot acabar sent especial.

Leo existe

Qualsevol anècdota real es pot convertir en l'eix d'una campanya. És el cas de la nova d'Estrella Damm, que gira al voltant de Messi i la curiosa firma del precontracte del jugador amb el club barceloní, que es va fer a un tovalló de paper a una terrassa de la ciutat. Aquest fet, es barreja amb l'estil de vida mediterrani (vida al carrer, trobades amb els amics a les terrasses...).

I és que han plogut molts gols des d'aquell spot de Nike, amb un jove noi que, mirant a càmera ens advertia: "Recuerda mi nombre. Leo Messi".

L'exterior no deixa de sorprendre

El divendres passat Ángel Ronda ens deia que qualsevol lloc pot ser idoni per comunicar una marca. Aquest cas és molt més costós que imprimir uns flyers en forma d'avió...

La creativitat en el mitjà exterior sembla no tenir límits, ja s'han vist marquesines amb calefacció (per promocionar plats preparats), amb aroma de galetes de xocolata (per promoure el consum de llet) o amb jocs (com Play Station). Ara és a Amsterdam on s'han instal·lat unes marquesines que són capaces de pesar a la persona que s'asseu al banc a l'espera de l'autobús, per anunciar una cadena de gimnasos. Segurament més d'un en veure el resultat s'haurà aixecat i haurà decidit anar caminant a casa.

Publistars

Segur que molts de vosaltres hi heu jugat alguna vegada....

És una aplicació del Facebook i també es pot jugar via web. Posa a prova els coneixements publicitaris dels usuaris. Jo no sabia ben bé quin era l'objectiu d'aquesta aplicació i avui he pogut llegir que es tracta d'una nova plataforma publicitaria "innovadora, revolucionària i altament efectiva" desenvolupada per SocialPoint.

Els formats que permet són el vídeo spot, el logotip, el producte i l'eslògan o frase publicitària. A més a més, permet seleccionar el perfil dels usuaris que visualitzaran la publicitat, segons criteris de sexe, edat, població i país.

Totes les respostes dels usuaris són emmagatzemades i analitzades per treure'n estadístiques i informacions com per exemple:

- l'associació d'un producte, spot, eslògan o logotip amb una altra marca.

- el nivell de respostes encertades dels usuaris segons el seu perfil.

- el temps que triguen en associar la pregunta amb la marca.

- si escriuen o no correctament la marca i quins són els errors més habituals.
- el grau d'aprenentatge i evolució dels usuaris.

També permet redireccionar l'usuari que clica sobre un logotip, vídeo, producte o eslògan a la pàgina web que l'anunciant decideixi.

Seguint el blog de l'Adri...

Sí, jo també tinc les tardes lliures.

Inspiració?

Aquest spot de JWT per la xocolatina Aero de Nestlé recorda molt a un vídeo penjat al YouTube fa un parell d'anys per un membre de Jackass.

Inspiració, còpia, mandra creativa, casualitat (ja, ja, ja)... o simplement crear notorietat i polèmica d'una de les formes més còmodes?

Facebook

Parlant del Facebook...

Sobre lo más poderoso del mundo:

Una idea

"Las ideas, como las setas, aparecen de repente. Se encuentran debajo de las palabras. Agazapadas, escondidas, confundidas. Pequeñitas, transparentes, frágiles, calientes.

Las busco, las pesco, las descubro. Las cojo, las escojo, las despojo, preciosas, aceitosas. Se me escapan, las sigo, las persigo, las sujeto, las aprieto. Las tomo, las domo, las admiro, las admito, las desgajo, las trabajo, las discuto con la pluma, las desplumo. Las pelo, las parto y las aparto.

Me las meto en la boca, las digo, las escribo. Las dejo en el éxtasis de la sintaxis y permito que bailen con la coreografía de la ortografía.

Luego, las agarro, las pincho con puntos y comas, las coso con mayúsculas, les afeito las palabras, las estimo, las miro.

Y veo cómo el director de arte las deshiela, las revela, las lustra, las ilustra, las ilumina, las patina, las viste, las arropa, les da calor, color, y respiran en blancos, sangran, viven, se reproducen, crecen.

Y días más tarde, las colocan en una página blanca donde las graban, las marcan, las entintan, las punturan, las suturan, las estiran, las estampan, las aplastan, las secan, las pliegan, las intercalan, las enrollan y se quedan quietas, como muertas.

Y el lector las ve, las mira, las observa, las repasa, las pasa, las pesa y queda un poco más convencido.

Y nosotros seguimos persiguiendo ideas, levantando palabras, hurgando entre recuerdos y sentimientos, moviendo, removiendo, escribiendo...". Toni Guasch.