miércoles, 12 de noviembre de 2008

De turisme per Saatchi

A la ciutat Saatchi s'accedeix per un pas de peatons. Només entrar arribes a Saatchi Times Square, hi ha diversos carrers que porten als diferents departaments de l'agència. En cada un la gent està treballant alegrement i amb el somriure a punt, hi ha diverses sales de reunions i despatxos de directors. La ciutat està en construcció, per això falten els semàfors i les senyals de trànsit, però els ciutadans ja hi estan vivint. Totes les parets, portes i mobiliari són dels colors corporatius de l'agència i a la cuina hi ha una paret pintada amb pots de sopa Campbells. Fins hi tot hi ha una estança amb taula de ping pong, gespa artificial, un mural a la paret i amb bones vistes a la Diagonal, per treballar en un ambient més distens.

Sembla una agència molt gran, on suposo que el dia a dia no és el que hem vist. Segur que aquesta ciutat té embussos en hores punta, xocs entre departaments i fins i tot, a la seva manera, deu contaminar. Això no treu que en passar pels llocs de treball no m'hagi imaginat (suposo que com molts de vosaltres) asseguda a una cadira, davant de l'ordinador treballant. Perquè anem pel 3r any a la uni i comencem a tenir ganes d'estrenar-nos per saber si servim i veure com és el món real. La visita turística ha valgut molt la pena.

martes, 11 de noviembre de 2008

Seminarius V

"Seminarius V és una espècie única. No se'ls acostuma a veure a tots junts, fora del seu hàbitat natural (un seminari del 4t pis de la facultat Blanquerna). Però ahir va ser diferent, jo tenia el "chivatazo" i sabia que anaven a Vallvidrera.

Havien d'arribar a dos quarts de dotze, però eren les dotze tocades i encara no estàven allà. Jo per si de cas, portava des de les onze rondant per la zona. Van aparèixer i alguns van seure a un banc i d'altres al terra, sense cap criteri establert. Al principi no feien més que riure, jo estava estratègicament assegut d'esquenes a un banc dels voltants.

Després van arribar dos més, i el líder es va aixecar i va fer fora del banc a alguns i els va fer seure a terra, classificant-los així en subgrups i deixant a un costat alguns que no tenen el subgrup clarament definit. Seguidament van estar conversant sense parar, de tant en tant reien i es feien fotos, fins i tot, vaig poder sentir com el líder els deia quins eren els seus perfils i els seus punts forts i dèbils. Cap a quarts de dues es van aixecar i van començar a caminar. Van fer una parada estratègica a la plaça, i allà el líder se'm va quedar observant. La meva integritat començava a perillar, per més que anés disfressat de calb i fos molt discret estava a punt de ser descobert. Allà vaig abandonar la missió, ells en comptes de baixar amb funicular es van endinsar per unes escales, per on no hi va ningú, i així passar desapercebuts. Alguns diuen que van anar al bar mandri, a fer unes tapes, mentre continuaven parlant i rient, altres diuen que van haver d'esperar afamats fins les tres per poder entrar a un restaurant. Sigui com sigui finalment van marxar.

Hi ha qui diu que demà a primera hora se'ls podrà veure per Diagonal amb Numància. Si té l'oportunitat, vagi a veure els seus comportaments i intenti escoltar-los, aprendrà alguna cosa de ben segur. Són molt reservats i es veuen fora del seu hàbitat en contades ocasions.

Són futurs grans publicitaris i relacions públiques. Se'ls ha de vigilar d'aprop. "

domingo, 9 de noviembre de 2008

Reset, de l'anglès reposar o reiniciar

Parlar, discutir, riure, expressar-se, conèixer, comentar, reflexionar, respirar, impressionar-se, renovar-se i... dinar!

Molt bones perspectives pel reset de demà!

viernes, 7 de noviembre de 2008

"El éxito comienza con la voluntad"

Si piensas que estás vencido, lo estás.
Si piensas que no te atreves, no lo harás.
Si piensas que te gustaría ganar
pero no puedes,no lo lograrás.

Si piensas que perderás, ya has perdido,
porque en el mundo encontrarás que el éxito comienza
con la voluntad del hombre.

Todo está en el estado mental.
Porque muchas carreras se han perdido
antes de haberse corrido,
y muchos cobardes han fracasado,
antes de haber su trabajo empezado.

Piensa en grande y tus hechos crecerán.
Piensa en pequeño y quedarás atrás.
Piensa que puedes y podrás.
Todo está en el estado mental.

Si piensas que estás aventajado, lo estás.
Tienes que pensar bien para elevarte.
Tienes que estar seguro de ti mismo,
antes de intentar ganar un premio.

La batalla de la vida no siempre la gana
el hombre más fuerte, o el más ligero,
porque tarde o temprano, el hombre que gana,
es aquél que cree poder hacerlo.

Rudyard Kipling

jueves, 6 de noviembre de 2008

Conclusions de la campanya d'Obama

Aquests dies hem estat veient alguns dels vídeos de la campanya de Barack Obama i avui he pogut llegir un article amb les conclusions de la seva campanya a les que ha arribat Al Ries, conegut gurú del màrqueting.

Ell defensa els conceptes simples i efectius i analitza el "change" d'Obama davant la dispersió dels seus contrincants. Hillary Clinton va començar amb la paraula "experiència" però quan va veure la gran efectivitat del concepte d'Obama la va canviar per "el compte enrere per al canvi". Llavors els crítics la van acusar de copiar l'estratègia i finalment la va canviar per "solucions per a Amèrica".
Pel que fa al candidat republicà, Ries diu que va pecar de falta d'enfoc. Les etiquetes que s'associaven amb McCain eren de conservador, directe, hàbil i líder. Però no es va saber centrar en un concepte, i quan va trobar el de "country first" ja era massa tard, tenia molta menys rellevància que el del seu contrari.

Ries sosté que aquest "change", un concepte clar, senzill i eficaç, mai hauria sigut comprat per un equip de màrqueting, ja que aquests sempre busquen propostes més elaborades i intel·ligents, deixant de banda la senzillesa. Diu que la campanya d'Obama dóna lliçons als anunciants de consistència i rellevància. "L'objectiu d'Obama no ha sigut comunicar el fet que ell era l'agent del canvi. Això és una cosa que avui en dia fa qualsevol candidat competint per la més alta posició en un país. El que va fer va ser repetir el missatge del canvi una i una altra vegada, fins que els votants van identificar al propi Obama amb el concepte. En unes altres paraules, es va apropiar de la idea de canvi en la ment dels votants".

Segons senyala Ries, dóna la casualitat que el 70% de la població, pensava que el país anava en una direcció equivocada. I només Obama va saber manejar aquesta dada.

Definitivament, la informació és poder.


Aquí teniu un capítol dels Simpson on Homer vol votar per Obama.

lunes, 3 de noviembre de 2008

See differently

"... people who are crazy enough to think that they can change the world, are the ones who do"

sábado, 1 de noviembre de 2008

No Hunger

"Acción contra el Hambre" vol que Al Gore, últim premi Nobel de la Pau, es comprometi amb un problema molt greu en el món: la desnutrició. Per això, i després de veure la gran repercussió que va tenir el documental del 2006 Una verdad incómoda, volen que realitzi una pel·lícula sobre aquest drama, que provoca la mort de 5.000.000 de nens cada any.

L'ONG ha posat en marxa una campanya multimèdia creada per Shackleton. Han creat una pàgina web on qualsevol de nosaltres pot firmar per demanar a un dels homes més mediàtics del món, que porti a terme la pel·lícula. A més a més d'Espanya, la campanya es llençarà als EUA, Anglaterra, França i Canadà.

Tant de bo la campanya sigui eficaç i aconsegueixi el seu objectiu. Tot i així, és molt complicat trobar una solució. Mentre preferim viure ignorant el problema, pensant que tothom és tan afortunat com nosaltres no aconseguirem res. Mentre els més poderosos dels països més importants del món segueixin girant la cara, no aconseguirem res. La desnutrició queda sepultada sota temes que es fan dir "actualitat"... Els telenotícies, les portades dels diaris... són sobre les eleccions dels EUA i la crisi. Crisi, crisi i més crisi. Sí, també és un problema... però sembla que ja no existeixin al món desastres naturals, zones en conflicte, terroristes, pobresa, desnutrició... Ara ens preocupa que aquest any no poguem comprar-nos tanta roba, anar de viatge, no poder anar a sopar fora tan sovint... No perquè mirem cap a un altre cantó el problema desapareixerà. Alguns intentem ser conscients de la situació i volem canviar-la, no ens enganyem, poc aconseguirem.

Però intentem-ho, que diuen que mica en mica s'omple la pica. Jo ja he firmat.