"Per què el brainstorming és una tonteria?"

Ens han explicat infinites vegades que el brainstorming és una tècnica creativa molt efectiva per produir idees en grup. Ara la Doctora Amantha Imber diu que el brainstorming "no és més que una tonteria" en un article publicat a la revista Contagious.

Crec que hi ha aspectes d'aquest article que són vàlids, com per exemple que a vegades les millors idees sorgeixen en solitari. Però segurament no cal dramatitzar i dir que aquesta tècnica inventada per Osborn no serveix per res. Les idees que diuen alguns poden servir de trampolí per tenir altres idees. A més a més, la combinació de la imaginació i del pensament col·lectiu fa arribar a obtenir millors conclusions. Sempre i quant, tots els components del grup tinguin una actitud positiva i s'esforcin en la qüestió. Els consells que dóna l'autora sobre la tècnica del shifting també són interessants.

Infidelitat in fraganti

Una noia ha denunciat Google per la seva nova aplicació Street Viewer. El seu marit, veí de Barcelona, curiosejava aquest matí l'eina quan, en buscar el portal de casa seva, ha vist la seva dona abraçada i donant un petó a un altre home.

La jove considera que s'ha vulnerat la seva intimitat. Malgrat que la seva cara hagi estat lleugerament difuminada, el seu marit no ha tingut cap dubte en veure qui era. Ella demana una indemnització per un atemptat contra la seva privacitat, doncs se la mostra en una situació embaraçosa que ha fet que perdi al seu company, que se sent enganyat i humillat en públic.



Article extret de la revista digital Babysugar.

Diumenge

Per alguns el diumenge és el primer dia de la setmana, per nosaltres és el setè. Això sí, ja sigui l'inici o el final segueix al dissabte i precedeix al dilluns. Qualsevol mes que comenci en diumenge, té un divendres 13 (per aquells que sigueu supersticiosos). És el límit des d'on veus que l'endemà comença una nova setmana i és el dia per excel·lència on et sols jurar que a partir de dilluns començaràs a anar al gimnàs i a menjar millor. Alhora t'adones que no has aconseguit res del que vas proposar-te el diumenge passat.

Jo crec que és un dia per estar per casa i per gandulejar. Normalment et despertes tard (sobretot si has anat a dormir "d'hora"). Esmorzes qualsevol cosa que a vegades és el dinar. Els carrers estan bastant solitaris, hi ha pocs cotxes i les botigues estan tancades... de fet és la situació ideal per sortir, però prefereixes quedar-te al sofà. Mires la cursa de F1 o de motos, la final del masterseries d'on sigui, on sempre està l'incansable Nadal, i per la tarda/nit mires el partit que donen pel plus. I encara tens la sensació que "has fet esport".

Però també hi ha un altre tipus de diumenge, aquell que és molt profitós. Et despertes aviat i fa un dia assolellat. Llegeixes la premsa mentre esmorzes (ho reconec, només llegeixo a fons els diaris el cap de setmana). Surts a fer una volta, vas al cine o a fer un café amb els amics i després tornes a casa per mirar el partit de fútbol o la teva sèrie preferida, llegir un llibre o escoltar música.

M'oblido alguna cosa... ahh sí, tan si és més o menys profitós, has de trobar algun moment per llegir i fer tota la feina que tens de la uni (que no cal que us digui que poca no és).

Tot i així, el diumenge té el seu encant, ja sigui perquè és festa, perquè surts al carrer o perquè et quedes a casa fent el gandul.

Tic tac, tic tac...

Què curiós és el temps (no em refereixo al temps meteorològic, que també és curiós, estem a 22 d'octubre i encara fa certa calor, bé avui plou, però encara no fa fred).

Jo em refereixo a l'altre temps: els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys... És un tema interessant. Tic tac, tic tac.. A vegades no hi ha manera que passi, el que donaries per poder fer avançar les agulles del rellotge. Altres (normalment quan ho passes bé) no te n'adones que passa el temps i, fins i tot, voldries aturar-lo uns instants.

Però en general el temps passa volant. Tot i que no volguem, les agulles avancen, i avancen, i avancen... No es poden aturar. Són com els batecs del cor. Tic tac, tic tac, tic tac... Fa quatre dies vam començar la universitat, i d'aquí quatre dies estarem llicenciats.

A vegades tenim la sensació de "perdre el temps", passem tot el matí al llit dormint o tota la tarda estirats al sofà sense fer res de profit. Tic, tac, tic, tac... Perdre'l no l'hem perdut. No el podem perdre com perdem un tren, el temps és el tren. Estem dins i en ell hi podem fer més o menys coses, podem baixar i agafar un altre tren. Fins que arriba la nostra parada final, on baixem i tot s'acaba. Però tranquils, que a tots ens queda un trajecte molt llarg per fer.

De fet han passat uns minuts des que he començat a escriure això, bé uns minuts i uns quants segons. Vaig a seguir aprofitant el temps. Tic, tac, tic tac...

Anuncis als túnels de metro

A partir de la primavera del 2009 els usuaris d'un tram del metro de Nova York veuran anuncis de 15'' a través de les finestres dels vagons mentre vagin pels túnels. Són spots que es poden veure gràcies a que les pantalles fan córrer l'anunci a la mateixa velocitat que el tren. Durant les olimpíades ja se'n van veure al metro de Pekín.

Crec que és una possibilitat interessant, tot i que l'atenció dels passatgers no sé jo si serà massa gran, la gent al metro està acostumada a llegir llibres o diaris (normalment gratuïts), escoltar música o parlar amb qui viatja... Creieu que arribarà a Barcelona?

Veure vídeo

No ho deixis...

Potser tinc una petita debilitat per molts dels anuncis de Nike, però aquest spot titulat "Fate" no m'ha deixat indiferent...

Jo no sé si el destí existeix o no. Tampoc pretenc filosofar sobre aquest tema, que cadascú pensi o cregui el que vulgui. El que sé és que és molt important no abandonar mai a la primera de canvi. S'ha de lluitar pel que es vol aconseguir per difícil que sigui o sembli. I el món de la Publicitat es presenta difícil.

No puc acabar l'entrada sense mencionar el tema utilitzat: "The Ecstasy of Gold" d'Ennio Morricone, una de les músiques més memorables de la història del cine.

Suc de pensaments

El pensament és de les poques coses que sempre ha sigut lliure. Pensar és gratis. És una pràctica de la que no ens podem escapar. Tots pensem. Jo penso. Tu penses.

Cada instant, dia rere dia, pensem de manera natural i espontània com a éssers humans que som. Com fer un moviment, què dir, on mirar... Es tracta d'una acció molt personal, però també d'una acció social. Els nostres pensaments influeixen als altres i alhora els dels altres ens influeixen, ja sigui per bé o per malament.

Ningú pensa de la mateixa manera. Tothom pensa diferent. Ni millor ni pitjor. Diferent. Aquí rau la grandesa d'aquesta acció. Més enllà dels pensaments espontanis que tenim, jo vull pensar i reflexionar sobre aquelles coses que ens envolten, per crear un pensament distint.

És un fet que s'ha de treballar, se li ha de dedicar temps. Pensaments i idees s'han d'esprémer, després s'han de colar mitjançant la reflexió. Finalment es pot gaudir del suc que s'ha aconseguit. Hi haurà pensaments més saborosos, més àcids i d'altres més insípids, aquests últims els podem endolcir amb noves reflexions i idees pròpies o d'altres persones.

Creo aquest blog amb la finalitat de donar a conèixer les meves reflexions sobre temes d'actualitat, del món de la comunicació i aspectes tractats al Seminari V. Perquè tots aquells que volgueu, participeu i així crear un autèntic thoughts juice.