Tic tac, tic tac...

Què curiós és el temps (no em refereixo al temps meteorològic, que també és curiós, estem a 22 d'octubre i encara fa certa calor, bé avui plou, però encara no fa fred).

Jo em refereixo a l'altre temps: els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys... És un tema interessant. Tic tac, tic tac.. A vegades no hi ha manera que passi, el que donaries per poder fer avançar les agulles del rellotge. Altres (normalment quan ho passes bé) no te n'adones que passa el temps i, fins i tot, voldries aturar-lo uns instants.

Però en general el temps passa volant. Tot i que no volguem, les agulles avancen, i avancen, i avancen... No es poden aturar. Són com els batecs del cor. Tic tac, tic tac, tic tac... Fa quatre dies vam començar la universitat, i d'aquí quatre dies estarem llicenciats.

A vegades tenim la sensació de "perdre el temps", passem tot el matí al llit dormint o tota la tarda estirats al sofà sense fer res de profit. Tic, tac, tic, tac... Perdre'l no l'hem perdut. No el podem perdre com perdem un tren, el temps és el tren. Estem dins i en ell hi podem fer més o menys coses, podem baixar i agafar un altre tren. Fins que arriba la nostra parada final, on baixem i tot s'acaba. Però tranquils, que a tots ens queda un trajecte molt llarg per fer.

De fet han passat uns minuts des que he començat a escriure això, bé uns minuts i uns quants segons. Vaig a seguir aprofitant el temps. Tic, tac, tic tac...