Estereotips publicitaris

Sempre hem sentit grans tòpics del món de la publicitat...

Coses com que els publicitaris sempre estan rodejats de top-models, viatjant per rodar spots en illes paradísiaques i guanyen molts diners (tant de bo!). Són nens "pijos" que han estudiat a col·legis cars i alguns tenen un toc freak. També hi ha qui pensa que per buscar inspiració utilitzen drogues, que generen necessitats, que no saben què més inventar per cridar l'atenció, que manipulen...

Suposo que com a tot arreu, hi ha de tot, però en aquest món que tant atrau, tothom es veu capacitat per opinar i criticar. L'any passat ens va explicar una professora que les quatre professions (les 4P pels amics) menys valorades són: polític, periodista, publicitari i prostituta. Anem bé.

Us deixo un vídeo del Festival del Sol que parodia els estereotips en la publicitat (no us perdeu el final).

Sempre reps molt més del que dones

Com cada any per aquestes dates ahir es va presentar l'anunci de La Marató de TV3. És un spot d'uns cinc minuts (que es pot veure per Internet i a partir del dijous en els cines) i una versió d'un minut (que es pot veure per la tele).

Ha estat creat per Bassat Ogilvy i compta amb un càsting de grans actors de la talla d'Abel Folk, Lluís Soler i Rosa Novell. L'anunci és d'una qualitat molt alta de mitjans tècnics, artístics i de difusió dignes del món cinematogràfic. Han fet una barreja de material documental i de ficció on es mostra a un nen que està a punt d'ofegar-se a un llac i és salvat per un granger i el seu fill. Per agrair aquesta acció, el ric pare del nen s'ofereix a pagar l'educació del que l'ha salvat, que estudiarà Medicina. Al cap d'uns anys, el nen ofegat s'ha convertit en primer ministre britànic, és Churchill i té un greu problema de salut. Se li subministra una medicina nova, la penicilina, descoberta curiosament pel fill del granjer, Fleming.

Els publicitaris que han creat l'spot, diuen que és una llegenda que corre per Internet i alguns metges diuen que se'ls hi ha explicat durant la carrera. Sigui verídica o no, la força que hi ha darrere aquest concepte "sempre reps molt més del que dones", queda clar, perfectament exemplificat amb la campanya i és l'eslògan per la lluita contra les malalties mentals greus.

Està clar que, per tots aquests motius, personalment el considero una gran peça però també crec que la versió que passen per televisió no és prou clara. La història no s'acaba d'entendre bé en la versió curta (si no has vist la llarga). A La Marató col·labora molta gent que no es conectarà a Internet per veure l'anunci complet i tinc la sensació que aquest any no ha impactat tant com en d'altres anys (per mí, el del 2006 és un dels millors). També tinc la sensació que ara si no fas una versió curta i una llarga per Internet no ets ningú, i crec que en alguns casos és oportú i en d'altres no. Això no treu que no consideri que la història i la producció per descomptat, són molt bones.

Condicions adverses

Triomf històric de l'equip espanyol de tenis en guanyar la primera Copa Davis a camp contrari, en pista ràpida, a Argentina (on feia deu anys que ningú guanyava), amb la pressió d'un públic combatiu, sense ser el favorit, sense Nadal...

No perquè hi hagi un conjunt de situacions adverses s'ha de llançar la tovallola. La confiança en un mateix i l'esperit d'equip és primordial; si et creus que vals i lluites, el triomf (no diré que està assegurat però...) és molt possible. Com l'equip de tenis espanyol, nosaltres tenim capacitat suficient per a afrontar qualsevol repte que se'ns presenti, i per tant, l'hem de solucionar amb valentia, sense pors. La tensió estarà present, i possiblement els nervis a flor de pell, però hem de superar-ho i demostrar el nostre aplom.

Executarem drives dolents, revés brillants que toparan amb la xarxa, volees amb la canya que finalment entraran, farem un ace acurat, deixarem a tothom bocabadat amb algun smash o tallarem la pilota quan menys s'ho esperi el contrari... En la vida, la sort també hi juga, però si darrere el nostre joc hi ha un bon treball d'estratègia nosaltres tindrem l'última paraula que ens donarà l'èxit en allò que fem. Nosaltres farem l'últim drive paral·lel guanyador que ens donarà la tercera "ensaladera".

Som chaachis

Una setmana de bojos; molta feina, moltes idees, molt treball, moltes hores, molt esforç, molta il·lusió... tot per la presentació d'agència als anunciants.

Nervis, por escènica, lleugera inseguretat... contraposats amb la tranquil·litat, valentia i seguretat de saber que ho portàvem ben treballat i tot havia de sortir bé.

I res millor que saber que ha sortit com esperàvem i que tota la dedicació ha valgut la pena. Som chaachis.

Los calzones de Nadal

Més de 6000 calçotets s'agitaran a la final de la Copa Davis a Mar de Plata, en una de les finals de la copa més disputades de la història, Argentina vs Espanya.

L'agència La Despensa que té oficines a Buenos Aires i a Madrid diu que té el cor partit, i que això ha fet que s'hagin hagut de plantejar com animar a tots dos. Així doncs, a partir d'una broma que va fer Del Potro sobre Nadal "Vamos a estar de la mejor manera para sacarle los calzones del orto" han creat una web i el dia de la gran final, repartiran 6000 calçotets blau cel a Mar del Plata (per animar a Del Potro). A Madrid, s'animarà a l'equip espanyol agitant 1000 calçotets vermells.

"És una acció de nova publicitat per a crear bon rotllo. La vida no és gens seria i el que volem és passar-ho pirata”, diu Miguel Olivares, director creatiu de l'agència. ”Passar-ho pirata”? “Sí és una expressió dels anys 80 que deia Leticia Sabater i que volem tornar a posar de moda".

Tots els amants del tenis, tenim una cita aquest cap de setmana. Des que es va saber la baixa de Rafa Nadal, Argentina ha passat a ser la favorita, però sigui quin sigui el resultat, l'espectacle està garantit durant els tres dies.

Què

Què, el nou musical dirigit per Àngel Llàcer, amb música de Manu Guix i guió d'Àlex Mañas. És un musical en català, de petit format i protagonitzat per 6 joves.

Explica la història de 5 menors d'edat, delinqüents per causes molt diferents, que participen en un programa de conscienciació de valors per aconseguir una segona oportunitat i així reinsertar-se socialment. L'encarregat d'aquest programa és un jove tutor, que s'implica a fons perquè els nois tornin a tenir il·lusió i, malgrat les dificultats que suposa aquesta primera feina, no es dóna per vençut a la primera de canvi.

Situacions commovedores i coreografies divertides, amb baralles, discusions, amor... Tot això acompanyat de la brillant música de Manu Guix. Em va semblar molt original que els músics estiguin a dalt de l'escenari, a la vista de l'espectador durant tota l'obra, com si fos un estudi de gravació.

Les interpretacions dels personatges són molt entregades i naturals. L'escenografia està molt ben treballada, és molt original i llunyana de convencionalismes. Hi ha una estructura metàl·lica que fa que el ritme en els canvis d'escena sigui àgil. Durant l'obra es van fent projecccions, de gran qualitat i frescura que li donen dinamisme a la història.

Potser el vocabulari usat en algunes de les cançons està forçat i és de rima fàcil i l'alt contingut de valors fa que en alguns moments es converteixi en tòpic. Tot i així és una obra divertida i vital, amb un molt bon guió i una gran escenografia, digna competidora de qualsevol de les altres ofertes de musicals que trobem en cartellera. Us la recomano.

De turisme per Saatchi

A la ciutat Saatchi s'accedeix per un pas de peatons. Només entrar arribes a Saatchi Times Square, hi ha diversos carrers que porten als diferents departaments de l'agència. En cada un la gent està treballant alegrement i amb el somriure a punt, hi ha diverses sales de reunions i despatxos de directors. La ciutat està en construcció, per això falten els semàfors i les senyals de trànsit, però els ciutadans ja hi estan vivint. Totes les parets, portes i mobiliari són dels colors corporatius de l'agència i a la cuina hi ha una paret pintada amb pots de sopa Campbells. Fins hi tot hi ha una estança amb taula de ping pong, gespa artificial, un mural a la paret i amb bones vistes a la Diagonal, per treballar en un ambient més distens.

Sembla una agència molt gran, on suposo que el dia a dia no és el que hem vist. Segur que aquesta ciutat té embussos en hores punta, xocs entre departaments i fins i tot, a la seva manera, deu contaminar. Això no treu que en passar pels llocs de treball no m'hagi imaginat (suposo que com molts de vosaltres) asseguda a una cadira, davant de l'ordinador treballant. Perquè anem pel 3r any a la uni i comencem a tenir ganes d'estrenar-nos per saber si servim i veure com és el món real. La visita turística ha valgut molt la pena.

Seminarius V

"Seminarius V és una espècie única. No se'ls acostuma a veure a tots junts, fora del seu hàbitat natural (un seminari del 4t pis de la facultat Blanquerna). Però ahir va ser diferent, jo tenia el "chivatazo" i sabia que anaven a Vallvidrera.

Havien d'arribar a dos quarts de dotze, però eren les dotze tocades i encara no estàven allà. Jo per si de cas, portava des de les onze rondant per la zona. Van aparèixer i alguns van seure a un banc i d'altres al terra, sense cap criteri establert. Al principi no feien més que riure, jo estava estratègicament assegut d'esquenes a un banc dels voltants.

Després van arribar dos més, i el líder es va aixecar i va fer fora del banc a alguns i els va fer seure a terra, classificant-los així en subgrups i deixant a un costat alguns que no tenen el subgrup clarament definit. Seguidament van estar conversant sense parar, de tant en tant reien i es feien fotos, fins i tot, vaig poder sentir com el líder els deia quins eren els seus perfils i els seus punts forts i dèbils. Cap a quarts de dues es van aixecar i van començar a caminar. Van fer una parada estratègica a la plaça, i allà el líder se'm va quedar observant. La meva integritat començava a perillar, per més que anés disfressat de calb i fos molt discret estava a punt de ser descobert. Allà vaig abandonar la missió, ells en comptes de baixar amb funicular es van endinsar per unes escales, per on no hi va ningú, i així passar desapercebuts. Alguns diuen que van anar al bar mandri, a fer unes tapes, mentre continuaven parlant i rient, altres diuen que van haver d'esperar afamats fins les tres per poder entrar a un restaurant. Sigui com sigui finalment van marxar.

Hi ha qui diu que demà a primera hora se'ls podrà veure per Diagonal amb Numància. Si té l'oportunitat, vagi a veure els seus comportaments i intenti escoltar-los, aprendrà alguna cosa de ben segur. Són molt reservats i es veuen fora del seu hàbitat en contades ocasions.

Són futurs grans publicitaris i relacions públiques. Se'ls ha de vigilar d'aprop. "

Reset, de l'anglès reposar o reiniciar

Parlar, discutir, riure, expressar-se, conèixer, comentar, reflexionar, respirar, impressionar-se, renovar-se i... dinar!

Molt bones perspectives pel reset de demà!

"El éxito comienza con la voluntad"

Si piensas que estás vencido, lo estás.

Si piensas que no te atreves, no lo harás.
Si piensas que te gustaría ganar
pero no puedes,no lo lograrás.

Si piensas que perderás, ya has perdido,

porque en el mundo encontrarás que el éxito comienza
con la voluntad del hombre.

Todo está en el estado mental.
Porque muchas carreras se han perdido

antes de haberse corrido,

y muchos cobardes han fracasado,

antes de haber su trabajo empezado.

Piensa en grande y tus hechos crecerán.

Piensa en pequeño y quedarás atrás.

Piensa que puedes y podrás.

Todo está en el estado mental.

Si piensas que estás aventajado, lo estás.

Tienes que pensar bien para elevarte.

Tienes que estar seguro de ti mismo,

antes de intentar ganar un premio.

La batalla de la vida no siempre la gana

el hombre más fuerte, o el más ligero,

porque tarde o temprano, el hombre que gana,

es aquél que cree poder hacerlo.

Rudyard Kipling

Conclusions de la campanya d'Obama

Aquests dies hem estat veient alguns dels vídeos de la campanya de Barack Obama i avui he pogut llegir un article amb les conclusions de la seva campanya a les que ha arribat Al Ries, conegut gurú del màrqueting.

Ell defensa els conceptes simples i efectius i analitza el "change" d'Obama davant la dispersió dels seus contrincants. Hillary Clinton va començar amb la paraula "experiència" però quan va veure la gran efectivitat del concepte d'Obama la va canviar per "el compte enrere per al canvi". Llavors els crítics la van acusar de copiar l'estratègia i finalment la va canviar per "solucions per a Amèrica".

Pel que fa al candidat republicà, Ries diu que va pecar de falta d'enfoc. Les etiquetes que s'associaven amb McCain eren de conservador, directe, hàbil i líder. Però no es va saber centrar en un concepte, i quan va trobar el de "country first" ja era massa tard, tenia molta menys rellevància que el del seu contrari.

Ries sosté que aquest "change", un concepte clar, senzill i eficaç, mai hauria sigut comprat per un equip de màrqueting, ja que aquests sempre busquen propostes més elaborades i intel·ligents, deixant de banda la senzillesa. Diu que la campanya d'Obama dóna lliçons als anunciants de consistència i rellevància. "L'objectiu d'Obama no ha sigut comunicar el fet que ell era l'agent del canvi. Això és una cosa que avui en dia fa qualsevol candidat competint per la més alta posició en un país. El que va fer va ser repetir el missatge del canvi una i una altra vegada, fins que els votants van identificar al propi Obama amb el concepte. En unes altres paraules, es va apropiar de la idea de canvi en la ment dels votants".

Segons senyala Ries, dóna la casualitat que el 70% de la població, pensava que el país anava en una direcció equivocada. I només Obama va saber manejar aquesta dada.

Definitivament, la informació és poder.


Aquí teniu un capítol dels Simpson on Homer vol votar per Obama.

See differently

"... people who are crazy enough to think that they can change the world, are the ones who do"

No Hunger

"Acción contra el Hambre" vol que Al Gore, últim premi Nobel de la Pau, es comprometi amb un problema molt greu en el món: la desnutrició. Per això, i després de veure la gran repercussió que va tenir el documental del 2006 Una verdad incómoda, volen que realitzi una pel·lícula sobre aquest drama, que provoca la mort de 5.000.000 de nens cada any.

L'ONG ha posat en marxa una campanya multimèdia creada per Shackleton. Han creat una pàgina web on qualsevol de nosaltres pot firmar per demanar a un dels homes més mediàtics del món, que porti a terme la pel·lícula. A més a més d'Espanya, la campanya es llençarà als EUA, Anglaterra, França i Canadà.

Tant de bo la campanya sigui eficaç i aconsegueixi el seu objectiu. Tot i així, és molt complicat trobar una solució. Mentre preferim viure ignorant el problema, pensant que tothom és tan afortunat com nosaltres no aconseguirem res. Mentre els més poderosos dels països més importants del món segueixin girant la cara, no aconseguirem res. La desnutrició queda sepultada sota temes que es fan dir "actualitat"... Els telenotícies, les portades dels diaris... són sobre les eleccions dels EUA i la crisi. Crisi, crisi i més crisi. Sí, també és un problema... però sembla que ja no existeixin al món desastres naturals, zones en conflicte, terroristes, pobresa, desnutrició... Ara ens preocupa que aquest any no poguem comprar-nos tanta roba, anar de viatge, no poder anar a sopar fora tan sovint... No perquè mirem cap a un altre cantó el problema desapareixerà. Alguns intentem ser conscients de la situació i volem canviar-la, no ens enganyem, poc aconseguirem.

Però intentem-ho, que diuen que mica en mica s'omple la pica. Jo ja he firmat.