Triomf històric de l'equip espanyol de tenis en guanyar la primera Copa Davis a camp contrari, en pista ràpida, a Argentina (on feia deu anys que ningú guanyava), amb la pressió d'un públic combatiu, sense ser el favorit, sense Nadal...
No perquè hi hagi un conjunt de situacions adverses s'ha de llançar la tovallola. La confiança en un mateix i l'esperit d'equip és primordial; si et creus que vals i lluites, el triomf (no diré que està assegurat però...) és molt possible. Com l'equip de tenis espanyol, nosaltres tenim capacitat suficient per a afrontar qualsevol repte que se'ns presenti, i per tant, l'hem de solucionar amb valentia, sense pors. La tensió estarà present, i possiblement els nervis a flor de pell, però hem de superar-ho i demostrar el nostre aplom. Executarem drives dolents, revés brillants que toparan amb la xarxa, volees amb la canya que finalment entraran, farem un ace acurat, deixarem a tothom bocabadat amb algun smash o tallarem la pilota quan menys s'ho esperi el contrari... En la vida, la sort també hi juga, però si darrere el nostre joc hi ha un bon treball d'estratègia nosaltres tindrem l'última paraula que ens donarà l'èxit en allò que fem. Nosaltres farem l'últim drive paral·lel guanyador que ens donarà la tercera "ensaladera".
2 comentarios:
Si, si, si i jo vull ser el teu entrenador!!!
està raquel, lluitarem!!!
Publicar un comentario